dissabte, 4 de novembre de 2006

Ulls




Faig una recerca
a ulls clucs
de les vitrines del temps.

Arxius públics i impúdics,
de la pregona absència
de les mirades estimades.

Passades i per arribar.

I obro els ulls
i veig els ulls.

Bastida grinyolaire
davant la qual
restem nus.


2 comentaris:

barbollaire ha dit...

Los Ojos
(Luis Eduardo Aute)

Ojos que el tiempo borró su brillo,
dichoso aquel con ojos de niño.
Ojos que aman, ojos que odian,
ojos que miran pero no ven.

Ojos que ocultan toda una vida,
ojos que buscan la senda perdida.
ojos que mienten, ojos que duermen,
ojos de amor que besan al sol.

Hay tantas formas de mirar,
qué poco valen las palabras.

Ojos que esquivan deseos oscuros,
ojos que viven en sueños profundos,
ojos que dudan, ojos que aceptan,
ojos que ya no saben llorar.

Ojos que tiemblan heridos de miedo,
ojos que vieron morirse los cielos,
ojos que lloran, ojos que ríen,
ojos que nunca podrán mirar

Hay tantas formas de mirar,
qué poco valen las palabras.

bitxo ha dit...

Tens tota la raó en dir que restem nus davant d'elles: hi ha mirades que no enganyen, o no saben enganyar per més que ho intenten :)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape