Trànsit





Gent en trànsit
com onades dibuixades
en abismes laberíntics.

Sons que neixen dels carrers
d’un món que vaig perdre
darrera meu.

Bosc hipnòtic,
xops militarment alineats,
apareixen entre les boires
del teu son.


L’aixopluc del meu jo.

Comentaris

Barbollaire ha dit…
L'onde Amère
( Keren Ann - Album: Nolita)

Perdre
Le fil du temps
Tâter le vent
N’avoir plus rien à craindres
craindre
Qu’à tout moment
Au fil de l’eau
Il n’y ait plus rien à perdre

Suivre l’onde amère
Apprendre à vivre à ciel couvert
Se résoudre à ne plus avoir de repères
En avoir l’air

Fuir
À contresens
La dernière chance
D’avoir des choses à dire
Mais dire
Ce que l’on pense
Se faire violence
N’avoir plus rien à fuir

Suivre l’onde amère
Apprendre à vivre à ciel couvert
Se résoudre à ne plus avoir de repères
En avoir l’air

Feindre
De voir la jour
Le non-retour
Ne plus savoir à quoi s’attendre
Anònim ha dit…
És un moltbon aixopluc per al jo, el demano per a reis.
Força company!
Xarlís ha dit…
Bonic, m'agrada el trànsit de gent. I la foto, preciosa. :-)
Montse ha dit…
Abans d'anar-me'n definitivament del pc (avui porto treballant-hi tot el dia i els ulls em fan "xiribites") he passat a dir-te bona nit.

Com sempre, bonic poema i bonica cançó.

Doncs això, que bona nit entre les boires dels somnis d'ella,

petonets cansaaaaaaaaaaaaaats
Anònim ha dit…
Déu meu quin bloc més..., més..., més...

Gràcies. És un regal de bloc.
Barbollaire ha dit…
monalitza. Benvinguda! Gràcies a tu per venir a casa.
Disposa del que hi ha al teu gust.