Silenci

Un cop ofegat l'esguard
Silenci
És la paraula que em queda

Comentaris

Anònim ha dit…
Ei, això sóna trist. És un reflex del teu estat d'ànim o simplement és poesia?
Anònim ha dit…
l'urc curull de la vida que t'envolta t'envia un petó dolç per ones invisibles...
novembre sempre ha estat un temps difícil de païr
Barbollaire ha dit…
lluna Que puc dir que sàpigues...?
Gràcies per venir amb aquestes moixaines.
De tot cor

Un petó.
Déjà vie ha dit…
la foto una passada!
Anònim ha dit…
Hi ha tantes maneres de catalogar el silenci...de càstig, de repressió, d'impotència...quantes vegades el voldriem trencar i quantes altres el necessitem...
Anònim ha dit…
Fa una mica d'angoixa la foto. Crec que mai s'hauria d'ofegar l'esguard que guarda la teva mirada
Xarlís ha dit…
El silenci pot ser molt eloqüent a vegades...
Montse ha dit…
Hola barbollaire, entro a poc a poquet per no fer gaire soroll i et llegeixo, ok?

Només hi ha una cosa que m'estranya: veig els teus textos com desconfigurats (allò que passa de vegdes amb els accents i altres signes gràfics, que jo no sé per què, no els llegeixo bé), igual és la configuració del meu pc, però sigui com sigui, s'entén perfectament.

Bé, em quedo per aquí llegint. Un petonet.
Barbollaire ha dit…
arare_
Això segurament és degut a que faig servir el Firefox, en comptes de Internet explorer. Si a la barra del IE vas a Ver/Codificación i canvies "Europeo Occidental (Windows)" per Unicode (UTF-8), ja està tot solucionat i no hauria de donar-te problemes en altres pàgines.

Moltissimes gràcies per venir!!!
Petons :)

PS. Per cert el Dr. Slump, la Srta Midori i les Gatxans bé? Perdó, perdó, però no he pogut resistir fer-ho... Soc un fan de Dr. Slump!!! Oio!!
Anònim ha dit…
Sempre pots decidir xapotejar i esquitxar allà on calgui...el soroll de l'aigua no es massa estrident...i a més a més sota l'aigua també pots obrir els ulls..

(la cosa està optimista en quant a receptes genèriques malgrat les formules magistrals no sempre funcionin...);-)