Penyores

Fred que ens colpeja,
fent dels llacs
límpids miralls
de realitats
que no voldríem veure.

Nu,
no tinc cap més altre
sortida
que capbussar-me
als blaus i el verds.

Pidolant penyores
d’escalfor,
-Tal vegada un cos-
que malgrat ser-hi,
fa temps vaig perdre
per algun revolt del camí.

I sóc,
intentant retenir
una imatge
polièdricament tentacular.

Glaç igni
d’una vida
reflectida a l’aigua.