M'ha semblat sentir l'olor de les clavellines en llegir aquest post tan sensorial :)
Anònim ha dit…
La caixa dels somnis, com la caixa de Pandora, que l'obres, fuig tot i per sort, només queda l'esperança que algun dia fugirà, lentament, fins no adonar-te. Salut company! Bon poema, senzill i tendre.
Comentaris
(Turandot – Puccini)
Nessun dorma! Nessun dorma!
Tu pure, o, Principessa,
nella tua fredda stanza,
guardi le stelle
che fremono d'amore
e di speranza.
Ma il mio mistero e chiuso in me,
il nome mio nessun sapra!
No, no, sulla tua bocca lo diro
quando la luce splendera!
Ed il mio bacio sciogliera il silenzio
che ti fa mia!
(Il nome suo nessun sapra!...
e noi dovrem, ahime, morir!)
Dilegua, o notte!
Tramontate, stelle!
Tramontate, stelle!
All'alba vincero!
vincero, vincero!
Salut company! Bon poema, senzill i tendre.
Turandot és una de les meves òperes preferides!!!!!!!!
un petó dins d'una ària ;)
òndia, i com es deu fer, això, ara que hi penso? (hehehe)