La caixa del somnis



Obro la caixa dels somnis.

I a la contraclaror
dels records inexistents,
un estol multicolor
entela la meva visió insomne,
provocant caparrudes cascades
de clavellines de olor.

Comentaris

  1. Nessum Dorma
    (Turandot – Puccini)

    Nessun dorma! Nessun dorma!
    Tu pure, o, Principessa,
    nella tua fredda stanza,
    guardi le stelle
    che fremono d'amore
    e di speranza.

    Ma il mio mistero e chiuso in me,
    il nome mio nessun sapra!
    No, no, sulla tua bocca lo diro
    quando la luce splendera!

    Ed il mio bacio sciogliera il silenzio
    che ti fa mia!

    (Il nome suo nessun sapra!...
    e noi dovrem, ahime, morir!)

    Dilegua, o notte!
    Tramontate, stelle!
    Tramontate, stelle!
    All'alba vincero!
    vincero, vincero!

    ResponElimina
  2. M'ha semblat sentir l'olor de les clavellines en llegir aquest post tan sensorial :)

    ResponElimina
  3. La caixa dels somnis, com la caixa de Pandora, que l'obres, fuig tot i per sort, només queda l'esperança que algun dia fugirà, lentament, fins no adonar-te.
    Salut company! Bon poema, senzill i tendre.

    ResponElimina
  4. Per què deu ser, que tots tenim una caixeta per guardar-hi els somnis?
    Turandot és una de les meves òperes preferides!!!!!!!!

    un petó dins d'una ària ;)

    òndia, i com es deu fer, això, ara que hi penso? (hehehe)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada