Silenci saturat de colors.
Una remor.
La gota rellisca
en una cerimònia
de bellesa inabastable.
Aromes de té.
Sabem la carícia
del no res
que ens omple.
Nota de sanshin.
Tremola el pols
davant l’enginyeria
de les teranyines de la ment.
Intimitats còmplices.
Deserció dels sentits.
Asadoya Yunta
ResponElimina(Ryuichi Sakamoto album: Beauty)
Sa kimi we nonaka no ibara no hana ka (sa yui yui)
Kurete kaereba yarehoni hiki tomeru
(mata Hari no chindara kanushama yo)
Sa ureshi hazukashi ukina o tatete (sa Yui Yui)
nushi wa shirayuri yarehoni mama naranu
(mata hari no chindara kanshama yo)
Sa takusa toru nara izayoi tsukiyo (sa yui yui)
futari de kigane mo yarehoni mizu irazu
(mata hari no chindara kanushama yo)
Sa somete agemasho konji no kosode (sa Yui Yui)
kakete okureyo nasake no tasuki
(mata Hari no chindara kanushama yo)
glups! vui no sento la música (m'ho he de mirar, deu ser cosa del meu pc)però Sakamoto m'agrada!!!
ResponEliminaDeserció dels sentits... és molt bonic!
Aromes de te (jo em quedo amb el te de roses o amb el de jessami)
...
Només bon dia, que avui per mi serà durillo. Surto corrents. Això: Bon dia, CM, i un petó suau.
Quan deserten els sentits, llavors ja no queda res...
ResponEliminaHmmmm...!!!
ResponEliminaNo podrien desertar per saturació? En l'aspecte de que ja no volen analitzar més, sino sentir per sentir?
Llavors parlaríem d'abandó, de deixar-se anar... millor que desertar, no?
ResponEliminaM'agrada...!!!
ResponEliminaEl que passa és que havia pensat en deserció per la força i, ara que ho he rellegit, per el sentiment de... covardia?
No es rendeixen (que seria l'abandó), sino que fugen la veure que els cau a sobre...
De tota manera el que em passa és que escric tal com em raja, i no rellegeixo gaire el que faig...
Si ho faig, acaba, generalment a la paperera (física o de reciclatge...), perque ho acostumo a trobar fluix i/o "pastelon".
M'agrada moltissim la teva apreciació, que pots fer sempre que vulguis i allà on vulguis... He d'apendre molt de tu. Gràcies de tot cor.
Petó agraït bitxo :)