Imatge
Imatges en galledes de zenc
de nanses apedaçades
amb cordills de cànem.
Una tela fina,
com un pètal de gessamí,
descobreix la transparència
contrastada
de la teva imatge.
Seda sobre setí.
Que compro a lliures,
i venc a pams.
Com en una antiga
botiga de vetes i fils
a ciutat Vella.
Keep It Loose, Keep It Tight
ResponElimina(Amos Lee)
Keep it loose, Keep it tight
Well I walked over the bridge
Into the city where I live and I saw my old landlord
Well we both said hello
There was no where else to go
Cause his rent I couldn't afford
Well relationships change
Though I think it's kind of strange how money makes a man grow
Ah, some people they claim if you get enough fame
You live over the rainbow
Over the rainbow
But the people on the street,
Out on buses or on feet
We all got the same blood flow
Oh in society every dollar got a deed
We all need a place that we can go and feel over the rainbow
Some times we forget what we got
And who we are and who we are not
I think we got a chance to make it right
Keep it loose
Keep it tight
Keep it tight
I'm in love with a girl who's in love with the world
Though I can't help but follow
Though I know someday she is bound to go away and stay over the rainbow
Got to learn how to let her go
Over the rainbow
But sometimes we forget who we got
Who they are and who they are not
There is so much more in love than black and white
Keep it loose child
You gotta keep tight
Keep it loose child
Keep it tight
Keep it tight
Keep it tight
Ets la pura esencia de la poesia... així que he anat llegint tots els teus poemes i no sabria amb quin quedar-me! si es que m'agraden tots! El de Puc creu-re en tú? m'ha calat molt...
ResponEliminahome de la musica. Gràcies. És molt afalagador... Però si llegeixes a en bitxo o a mitjanit trobaràs imatges, paraules, sensacions... absolutament brutals.
ResponEliminaM'has fet possar ben vermell, perque, de tot cor t'ho dic, no havia pensat mai provocar aquesta reacció en ningú.
Gràcies company, de tot cor.
Ens llegim.
Ho veus, barbollaire?
ResponElimina:)
Va barbollarie… no sé que et passa, que balla pel teu cap, quins són els teus problemes.. però recupera’t aviat… torna a ser el barbollaire d’abans, el barbollaire amb el qui jugava a escriure.. recordes?? Tots volem que continuïs endavant.. a tots ens agraden els teus poemes.. I tot i que últimament no t’hagi comentat gaire, no pensis que me oblidat de tu, ni molt menys, no te deixat de llegir ni un sol dia… però la veritat és que no tinc tan de temps com voldria o com necessitaria… i a més ara.. tornen els exàmens...
ResponEliminaBarbollaire si us plau... no caiguis.. les temporades passen...
I sé que es bastant absurd que vingui jo a donar-te ànims.. una noia que tan sols té setze anys.. però no vull que caiguis.. ja veuràs com tot passarà....
La veritat és que no tinc paraules d’ànims per donar-te.. amb totes les que m’has arribat a donar tu i jo sóc incapaç...
Només espero que tornis aviat... no veig el moment de que tornis a ser tu...
Molts petons i una abraçada si me la permets...
PD: ufff.... em sembla que avui si que te atabalat jo amb tota aquesta “parrafada”...
Arare_. És que fa molt de temps que no tinc avies, mai m'he valorat gaire i he sigut molt crític amb mi mateix. Si es cert que tinc una amiga que sempre parla meravellas del que escric...
ResponEliminaPerò ara que ho "sento" dir a persones que no em coneixen de res, i per tant, ho llegeixen fredament, quedo un xic descolocat.
Ho torno a dir. Moltissimes gràcies pels comentaris i els afalacs.
Un petó de lletres afalagades. :)
silencis. Gràcies nina!!! No caic... Son uns dies "girats", un xic d'estress, poques hores de dormir, tonteries...
ResponEliminaEl vermell maduixa no em baixarà ni en broma...!!!
Petons. :)