Endreces(II)






Pujo a les golfes i regiro els vells baguls,
per intentar trobar el color

de les paraules.


Paraules càlidament lluminoses.

Tendrament aromàtiques.

Melangiosament punyents.

Complexament dolces.


Trobades en una vella capsa d’infantesa,

han fugit en aixecar la tapa

per dibuixar,

entre rialles dringadisses

i perfums irisats,

la vostra silueta

amb nusos multicolors.


(Per Bitxo i Charleeze)

Comentaris

  1. Colours
    (Donovan)

    Yellow is the colour of my true love's hair,
    In the morning, when we rise,
    In the morning, when we rise.
    That's the time, that's the time,
    I love the best.

    Green's the colour of the sparklin' corn,
    In the morning, when we rise,
    In the morning, when we rise.
    That's the time, that's the time,
    I love the best.

    Blue's the colour of the sky-y,
    In the morning, when we rise,
    In the morning, when we rise.
    That's the time, that's the time,
    I love the best.

    Mellow is the feeling that I get,
    When I see her, m-hmm,
    When I see her, oh yeah.
    That's the time, that's the time,
    I love the best.

    Freedom is a word I rarely use,
    Without thinking, m-hmm,
    Without thinking, oh yeah.
    Of the time, of the time,
    When I've been loved.

    _________________________________
    PS. Segurament el conjunt ha quedat "pastelon", us demano perdó a les dues is us he molestat. Però es què, no se per quin motiu, us llegeixo en colors i amb olors.
    En fí, no us empipeu gaire amb mi. Petó. :)

    ResponElimina
  2. Un poema preciós!
    I la cançó, buf buf buffffffffff, quant de temps!

    per cert, continuo sense sentir-la (hauré de mirar definitivament el meu pc, que no sé què li passa)

    Petonets de bon matí.

    ResponElimina
  3. jastà, jastà, ja el sento! (ole) i és que em venia de gust sentir aquesta cançó (again)
    :D
    un somriure

    ResponElimina
  4. Bon dia Arare...
    Encara et queden coses per cargolar que vas taaaaaaaaaaaaaaaant d'hora? ;P.

    Petó de matí incert, malgrat sembla que un xic gris. :)

    ResponElimina
  5. Gràcies per aquests colors tan vius. Alegren a qualsevol en un altre matí gris! :)

    ResponElimina
  6. Molestat? Què dius, Barbollaire, si ens dediques un poema preciós, molt acolorit, en un dia que sí, ha començat gris, però que a poc a poc s'aixeca. ;-)

    Moltes gràcies. :-)

    ResponElimina
  7. bitxo, Charleeze Moltíssimes gràcies a vosaltres.

    Un petó, encara un xic enboirat. :)

    ResponElimina
  8. Una imatge preciosa, que imagino com una espiral que tot ho remou, tot, menys la pols.

    Molt bonic, barbollaire. Fins aviat!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada