Somewhere (from West Side Story) (Tom Waits - Leonard Bernstein and Stephen Sondheim)
There's a place for us Somewhere a place for us Peace and quiet and open air Wait for us Somewhere There's a time for us Someday a time for us Time together with time to spare Time to learn Time to care
Someday, somewhere
We'll find a new way of living We'll find a way of forgiving Somewhere
There's a place for us A time and a place for us Hold my hand and we're half way there Hold my hand And I'll take you there
Preciosa versió, la de Waits, moltes gràcies per fer-me-la conèixer! There's realment a place for us, per tots nosaltres,blogaires que entrem i ens hi quedem una estona - força estona, tot sigui dit! D'això... no m'imaginava que et posaries vermell!! (petonet "normal") ;)
liendre Si. Amb una ampolla de bourbon al costat, ple de fum, mirant per una finestra empolsegada, una carretera buida enmig d'un desert... Al disc Bone Machine (crec recordar) canta fent duet amb en Keith Richards, i és aquesta la primera imatge que em ve sempre.
arare_ Personalment, crec que és la versió més encertada que he sentit mai d'aquesta cançó. Desgarrada, esperançada, directa... (Ei!! és que soc super tímid, per això em posso vermell de seguida... ;) )
Somewhere (from West Side Story)
ResponElimina(Tom Waits - Leonard Bernstein and Stephen Sondheim)
There's a place for us
Somewhere a place for us
Peace and quiet and open air
Wait for us
Somewhere
There's a time for us
Someday a time for us
Time together with time to spare
Time to learn
Time to care
Someday, somewhere
We'll find a new way of living
We'll find a way of forgiving
Somewhere
There's a place for us
A time and a place for us
Hold my hand and we're half way there
Hold my hand
And I'll take you there
Somehow
Someday, somewhere
PS. El nom del blog està tret d’aquesta cançó
esperançador
ResponEliminaAquesta roncor...sempre em fa pensar en el ronroneig d'un gatet prop d'una estufa de llenya..d'aquelles rodones de ferro.
ResponEliminaNo té preu en Waits.
Preciosa versió, la de Waits, moltes gràcies per fer-me-la conèixer! There's realment a place for us, per tots nosaltres,blogaires que entrem i ens hi quedem una estona - força estona, tot sigui dit!
ResponEliminaD'això... no m'imaginava que et posaries vermell!! (petonet "normal") ;)
pentiselea Gràcies per venir.
ResponEliminaliendre Si. Amb una ampolla de bourbon al costat, ple de fum, mirant per una finestra empolsegada, una carretera buida enmig d'un desert... Al disc Bone Machine (crec recordar) canta fent duet amb en Keith Richards, i és aquesta la primera imatge que em ve sempre.
arare_ Personalment, crec que és la versió més encertada que he sentit mai d'aquesta cançó. Desgarrada, esperançada, directa...
(Ei!! és que soc super tímid, per això em posso vermell de seguida... ;) )
Petonets de "bourbon" i melangia. :)
Sí, es veu estranya una partitura musical així, plena de silencis.
ResponEliminaQue maco tot, tant la cançò, com el poema dedicat a les línies que dibuixen l'aire...
ResponEliminacom les notes en un pentagrama... a vegades ens hem de sortir de la linia...
ResponElimina