Cartes

He trobat la carpeta on reposen,
un xic esgrogueïdes pel pas del temps,
les teves cartes.

Sobres oberts curosament.
Quartilles de plecs mil•limètrics.

He reconegut la teva lletra petita,
traç enèrgic i esmolat.

Imatges de nosaltres.
Nits de llunes plenes i llums de vímet.

Sempre escrivíem de matinada?
Cercàvem, tal vegada,
un moment còmplice
on trobar-nos més aprop un de l’altre.

I llegint algunes línies a l’atzar,
d’una lletra i un altre,
he resseguit amb les puntes del dits,
com si es tractés del teu cos,
el dibuix de les teves paraules.