Boires
Es
en dies d’amors i grisors
que el deixant de la sageta
esmola
l’honor pervers
a la deriva.
Dents blanques
per rossegar una vida groga.
O,
potser,
unes dents grogues
per queixalar
uns crits trencats.
Atles ambigu
cercat compulsivament.
Dipositari del secret.
Les coordenades
de la pluja.
Cadence And Cascade (King Crimson)
ResponEliminaCadence and Cascade
Kept a man named Jade;
Cool in the
shade
While his audience played.
Purred, whispered,
"Spend us too:
We only serve for you".
Sliding
mystified
On the wine of the tide
Stared pale-eyed
As his veil fell aside.
Sad paper courtesan
They
found him just a man.
Caravan hotel
Where the
sequin spell fell
Custom of the game.
Cadence oiled in
love
Licked his velvet gloved hand
Cascade kissed his
name.
Sad paper courtesan
They knew him just a
man.
És en dies d'amors i grisors quan ens perdem a nosaltres mateixos. I, abans que acabin, ens tornem a trobar. I enfilem plegats el camí cap a casa. Maco, molt maco, barbollaire :)
ResponEliminaGràcies bitxo.!!
ResponEliminaÉs que, ahir, va ser un dia "raret", si més no..
...
PS:
M'hi jugo un pèsol de Llavaneres què,
ara mateix, semblo una maduixa del Maresme... :).
M'estàs malacostumant amb tant afalac...
Gràcies...vaig rebre...
ResponEliminadies baixos...com dius d'amors i grisors...Seran les coordenades de la pluja que està arribant...Ja saps que per a mi novembre sempre ha estat un temps difícil de païr...
L'altre dia, per si t'agrada i tens ocasió vaig anar a Granollers a una petita sala d'art "El Quatre" on vaig trobar un petit poema del meu amic Sílvio R:
Era difícil irse a dormir
sin otro cuerpo con que
poder hacer entre dos
el silencio.
Lluna
ResponEliminaSaps que se, oi?
Saps que sento, no?
Doncs despres de tants anys, potser tampoc fa falta que digui més...
Un petó dolç i petit