dimarts, 24 d’octubre de 2006

Silenci transparent



L’esperança de Silenci
neix a recer del seu esguard.
Emergint de la foscor
per una escala trenada
amb fils de vidre.

3 comentaris:

barbollaire ha dit...

Majka

Tots posem el cor en un estel
si la nit ens espanta
O vestim els nostres ulls de verd
per trobar la esperança.

I diran que tinc ocells al cap,
és ben cert, per això canto.
I els dono plena llibertat
no m’agrada engabiar-los.

I s’enfilen nit amunt
a buscar un estel.
Petit Princep em recordes
Majka...

Tota la verdor d’aquell país
en la seva mirada.
Una parla dolça i un somrís,
I les galtes rosades.

D’ella m’ha quedat un trist
Adéu,
un dibuix i el poema.
Ara és un estel i jo un ocell
amb una pena.

I m’enfilo nit amunt
a buscar un estel.
Petit Princep em recordes
Majka...

Anònim ha dit...

Quina cançó més bonica...
A vegades l'esperança, però, trenca el silenci... o el fa més intens, depèn!
Un "gràcies" d'un viatger que passava per aquí...
Cel.

barbollaire ha dit...

Gràcies a tu cel per passar per casa i deixar el teu comentari.
Torna quan vulguis. Les portes sempre son obertes.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape