Esperem






Esperem dels nostres cossos
s’acoblin amb la perfecció
de la maquinària
d’un rellotge
suïs.

Mecànica del plaer.

Jo
hagués
mort per
les teves
carícies
i la tendresa
de la teva mirada.



Comentaris

  1. The Last Rose of Summer (Tom Waits)

    I love the way
    The tattered clouds
    Go wind across the sky

    As summer goes
    And leave me
    With a tear in my eye

    I'm taking out my winter clothes
    My garden knows what's wrong
    The petals of my favorite rose
    Be in the shadows dark and long

    Through every year
    It's very clear
    I should be used
    To carrying on

    But I can't be found
    In the garden
    Singing this song
    When the last
    Rose of summer is gone

    ResponElimina
  2. Bon poema, qui no seria capaç de morir per una simple caricia, suau i tendre? Espero que ningú.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Tot el post és un poema... La imatge, la cançó, el text, la composició (és un rellotge de sorra?). Un plaer llegir-te, barbollaire

    ResponElimina
  4. Moltíssimes gràcies bitxo.
    Aquestes paraules venint de tu, que sempre em (ens) sorprens amb uns escrits preciosos i que no deixen mai indiferent...
    "Estoy que me salgo..." ;)
    No ho havia vist com un rellotge de sorra, però m'agrada que ho vegis així!!!

    Moltíssimes gràcies de nou.
    I si em permets, un petó

    ResponElimina
  5. Hehehehe... "Estoy que me salgo" és una frase que acostumo a dir sovint...

    Al final, amb les teves paraules, aconseguiràs que em posi vermella... gràcies a tu per venir-me a veure i deixar els teus comentaris.

    I sí, permeto, permeto ;)

    ResponElimina
  6. ho sento, de debò...

    ResponElimina
  7. Preciós cal·ligrama, barbollaire. :-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada