Esperem






Esperem dels nostres cossos
s’acoblin amb la perfecció
de la maquinària
d’un rellotge
suïs.

Mecànica del plaer.

Jo
hagués
mort per
les teves
carícies
i la tendresa
de la teva mirada.



Comentaris

Barbollaire ha dit…
The Last Rose of Summer (Tom Waits)

I love the way
The tattered clouds
Go wind across the sky

As summer goes
And leave me
With a tear in my eye

I'm taking out my winter clothes
My garden knows what's wrong
The petals of my favorite rose
Be in the shadows dark and long

Through every year
It's very clear
I should be used
To carrying on

But I can't be found
In the garden
Singing this song
When the last
Rose of summer is gone
Anònim ha dit…
Bon poema, qui no seria capaç de morir per una simple caricia, suau i tendre? Espero que ningú.
Salut!
anna g. ha dit…
Tot el post és un poema... La imatge, la cançó, el text, la composició (és un rellotge de sorra?). Un plaer llegir-te, barbollaire
Barbollaire ha dit…
Moltíssimes gràcies bitxo.
Aquestes paraules venint de tu, que sempre em (ens) sorprens amb uns escrits preciosos i que no deixen mai indiferent...
"Estoy que me salgo..." ;)
No ho havia vist com un rellotge de sorra, però m'agrada que ho vegis així!!!

Moltíssimes gràcies de nou.
I si em permets, un petó
anna g. ha dit…
Hehehehe... "Estoy que me salgo" és una frase que acostumo a dir sovint...

Al final, amb les teves paraules, aconseguiràs que em posi vermella... gràcies a tu per venir-me a veure i deixar els teus comentaris.

I sí, permeto, permeto ;)
Anònim ha dit…
ho sento, de debò...
Xarlís ha dit…
Preciós cal·ligrama, barbollaire. :-)
Barbollaire ha dit…
Gracies charleeze!!