Mecàniques fràgils - LXI -
Arriba l'hora de tancar
una porta.
D'escombrar el barri,
endreçar la memòria,
i marxar.
De caminar amb pas lent
i redreçar sentiments malmesos.
De construir un temps per guarir.
Per guarir-se.
De fer callar uns silencis
amb les veus d'uns altres.
De fer un primer pas
cap no sé ben bé on.
D'anar més enllà de saber-te
i esperar-te el somriure.
De llençar el trencat
i no somniar en esperances.
És ara, per poder obrir
la porta qualsevol matí
un altre vegada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada