Alquímies Ondulants - XXXIII –

Acull-me, amor,
aquest capvespre

Gronxa’m amb garlandes
de petxines i escumes.
Amb la cadència lenta
que davalla, encesa,
des de la teva mirada.

Allarguem aquest nou crepuscle
fent rodolar silencis
que omplim amb besades
nascudes de beure’ns,
amb dits tossuts,
el jeroglífic de les pells.

Creem un espai
sense més horitzó
que reconèixer
el sabor del
sexe als llavis.

Mentre el temps,
fràgil,
fa inventari de l'embruix
dels somriures càlids.