Endreces (XII)
Carme Canela & Trio - Estels foscos en un Cel tan clar
M’acullo a l’ombra perfumada
del teu ésser,
protegit per les espines
que desperten la consciencia.
Fràgil força mostrant-nos camins.
Vibració energètica
generant vitalitats colpidores.
Dolcesa somniadora
de paraules càlides,
directes, sinceres.
Vius la vida, ara mateix,
amarant-te amb les seves
paradoxes;
que processes i recicles
per desvetllar les raons
que ens alliberin de les foscors
arcanes.
Esclat de llum en les teves paraules.
________________________________________
Per zel. Esperant, Roser, em perdonis el jocs de paraules amb la cançó i a l'escrit
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada