Garden i Canon
de mirada curiosa.
Embriac d’ombres blaves.
El cel esquitxat d’irisacions
com el sostre protector
de la teva mirada.
Laberint
difuminat brandant
la percepció, punyent,
d’una vida que ens embolcalla.
Perfilant arestes que voldriem
sentir lluny de nosaltres.
Silueta
d’infants rutilanment
multicolors.
Amarats del verd,
efímer, de l’herba als peus:
Vida entre somriures
Falciots
intrèpids de vol elàstic.
Somnis del destí
com simfonia del bes
necessari com l’aire:
Un camí a casa
Sol
més enllà d’estels ancestrals
que ens arriben
implacablement als dins.
Brodant flors exòtiques
sobtadament dolces.
Rebrollar
d’estams i pètals a les mans.
Matinades encuriosides
per l’idoneitat humil,
de l’aroma de les passes.
Solc
de les notes dibuixades.
Partitura que cantussejem
de forma desmenjada.
A l’eixida veiem passar
una vida despreocupada.
Laxitud
tumultuosa que referma
la passió dels colors únics.
Reguitzell fecund
confinat al temple
de les teves paraules.
De l'alegria de veure que havia rebut opinions sobre el meu primer relat conjunt , he passat a l'admiració desprès de passajar-me una estona pel teu blog. Dir molt en poques paraules és quelcom que admiro doncs no tothom és capaç de fer-ho.
ResponEliminaPassaré sovint per aquí!Gràcies!
Oriol benvingut! Disposa de casa. Les portes sempre son obertes...
ResponEliminamoltes gràcies per venir!
Magnific !!què mes et puc dir per no repetir-me ha valgut la pena esperar
ResponElimina;)**************
ònix que jo no em mereixo aquest afalacs...
ResponEliminaperò moltíssimes gràcies!!! ;¬)**************
Com sempre, em deixes sense paraules. Genial la teva proposta!!
ResponEliminapd40 he intentat ser a l'alçada dels que m'han precedit...
ResponEliminagràcies, company!
interpretar un quadre amb poesia es un plaer pels lectors, gracies per deleitar-nos
ResponEliminaPer fí! Ja trigaves! :)
ResponEliminaUn petó.
Un gran poema, sí senyor. Ben meditat i ben mesurat. Les paraules que has triat són molt belles. Enhorabona!!
ResponEliminaJo sí que no tinc paraules a l'alçada de les teves.
ResponEliminaÉs una meravella Poeta.
Mil petons de pètals de colors estimat Barbollaire :)****
Un plaer llegir-te :)
Uep, barbollaire, et retorno la visita! Molt bo el relat, enhorabona!
ResponEliminaMolt bo el poema i ben tractat ;)
ResponEliminaSalut i força company!
Quin relat més macu!!!!, m'ha agradat moltssim, certament estàs fet tot un poeta eh!!!!!
ResponEliminaSi publiques...ens convidaràs a un refrigeri?????¨
ResponEliminaHe quedat bocabadada...
Bona nit poeta!
Mon Company (fins i tot de signe) benvingut i moltes gràcies pel teu comentari. Ets a casa teva. Disposa.
ResponEliminaMoNaLiTzA Carinyu... he estat “afònic”. Una afecció que crec ja va remetent... Gràcies dolça. Un petó ;¬)****
millu Moltes gràcies! Benvingut a casa!
elur Dolç i Estimat follet entremaliat... T’estimo... ;¬)**********
estripanits Gràcies company. Benvingut tu també!!
Uribetty Gracies company! Salut!
Jo Mateixa M’en alegro que t’agradi... No tots sabem escriure, o millor dir, expressar-nos en “prosa” estàndar... i podem dir que tinc una certa gràcia ajuntant paraules i fer-les que sonin gaire desmarxades totes juntes.
Gràcies a tu també per considerar-me “poeta”
;¬)***
Joana Si mai perdo la vergonya i aconseguis que algú publiques alguna cosa meva... No dubteu que us convidaria a totes i tots del meu club de “fans” incondicional... ni que fos a cafè!!!
Però crec que em valores massa alt...
Bona nit, nina un petó... ;¬)*******
Bravo, barbolleges cada cop millor.
ResponEliminaEl sentiment és recíproc, ja ho saps, oi?
ResponEliminapetons d'acords de guitarra, aire de pluja i de mel :)***
veí gràcies!!! és fa el que es pot!!!;¬)
ResponEliminaelur ;¬)*******
el teu blog és la descoberta del dia, barbollaire!
ResponEliminaSerà la inexperiència, però m'ha sorprès que fos poesia i, sobretot, m'ha agradat sobretot la frase:
Falciots
intrèpids de vol elàstic.