Escenaris: de la bellesa de les portes de l'infern
Davant l’atracció, fuig...
És l’espiral de la ment buidant-se
concèntricament per canonades
iridescents cap a un no res
que somnio alliberador.
O, tal vegada,
és l’acotació de la mirada
esmaperduda i sense vida
que, inconscientment,
cerca la llum que la havia
acotxat fins ara.
Caient de genolls
i trencant el plor
que no has pogut
plorar fins ara
degut a les mirades
de menyspreu
per ser com ets.
Patint pel mal que no
has fet encara
però que albires
com les ombres
d’un futur cada vegada
més proper...
I mentrestant, lligues
paraules per fer somniar
altri somnis
inexistents...
A part de poesies precioses ara també fas fotografies impressionants? ets tot un artista, noi! petonets ^^
ResponEliminatals gràcies pels compliments i per considerar d'aquesta manera el que faig
ResponElimina(i per això de noi... també ;¬P)
Amb el teu permís, un petonet dolç, dolç... ;¬)***
jo mes aviat he vist les portes del paradís , no m'he pogut resistir i t'he robat la foto i la guardo dins la caixeta dels meus tresors ,i sí ets un noi ja ho crec i pobre de tu què et senti dir el contrari muakssssssssssssssssssssssssssssssss
ResponEliminaÒnix gràcies per robar-me la foto... tu que ets una mestressa en el tema... ja vaig veure que l'havies marcada com a "favorita"... cosa que m'omple d'orgull...
ResponEliminaRespecte a si és la porta del Paradís o de l'infern... per en Gaudí segurament era la porta del Paradís... i justament per això l'escollida... hagués sigut molt fàcil trobar una imatge que semblés més un infern...
Però per què no pot ser bella l'entrada a l'infern...?
M'estic empatollant...
Gràcies dolça nina, per tot... per tu...
petonets dolços ;¬)***
ummmmm... estàs trist Poeta?
ResponEliminaNo deixis de lligar paraules.
Ni de lligar somnis amb paraules.
Ni paraules amb somnis.
Ni tampoc deixis de somiar Estimat Barbollaire.
I tenint en compte la majoria de coses que es consideren pecat i mereixedores d'acabar a l'infern, crec que sí, que l'entrada pot ser tan bella com la teva foto.
Un petonet dolcet i una abraçada ben forta :*)
I un somriure :)
La Pedrera... infern i paradís a la vegada, tu! :)
ResponEliminaMolt maco, barbollaire! No sabia que les fotos fossin teves! O_o Jo en vull aprendreeeee...
M'agradaria passar-hi una temporada...a l'infern...estic convençuda que tindria material per mols de posts...i el que he vist només és l'entrada!
ResponEliminaBona setmana, Barbollaire! ;)
Això no és l'infern, és l'entrada de la Pedrera. Un edifici increïble!
ResponEliminaNo se si es que estàs mes expressiu
ResponEliminao jo més despert,
però avui em semble que te entés.
No sé si la porta m'has obert,
però jo fins dins m'esmunyit.
Bona setmana
Jo vull anar a l'infern si en aquest infern hi puc trobar aquestes paraules tan boniques.
ResponEliminaPetonets poeta ,-)
elur Un dia baix, Estimat follet... Gràcies pel petó, l’abraçada i el somriure...
ResponEliminaPetonets dolços ;¬)***
musa Gràcies, nina... Ara amb les càmeres digitals no “dol” tant fer fotos... El que també passa és que et mires menys i dispares tantes com vols i després ja fas la selecció...
Amb paper tenia més cura de diafragma, velocitat... Crec que encara no he superat les fotos que vaig fer amb la reflex totalment manual que tenia.
Un petonet ;¬)***
Joana no se, no se... amb el grupet que s’està apuntant per anar... seria un infern deliciós (ple d’ocells, barnussos que es perden.... ;¬P)
Bona setmana, Joana! petó ;¬)*
Pd40 Per això mateix podria ser l’entrada a l’infern... per alguns...
Una abraçada company! ;¬)
arrauxat Company... fa de mal dir... és possible que jo m’hagi expressat millor... i que tu em vagis “agafant el tranquillu” ;¬)
Bona setmana.
Jana El que li deia a na Joana... pot arribar a ser un infern deliciós amb vosaltres de companyia ;¬)
Petonets nina ;¬)****
Bon poema company, tant contundet com la fotografia, tal i com es titula el post, semblen les portes de l'infern.
ResponEliminaSalutacions!
on ets? et trobo a faltar , molt molt molt :(
ResponEliminatinc el meu esguard clavat a l'horitzó per veure si veig la teva silueta arribar de lluny i m'omples de joia com sempre
Tot va bé???
ResponEliminaNo hauràs entrat a l'infern i nosaltres aquí esperant-te...amb el que s'hi prometia no ens pots deixar a fora!
una abraçada!
Uribetty Gracies company. Salut!
ResponEliminaÒnix t'he vist mentre baixava del pujol i m'he emocionat sabent-te allà... Gràcies nina... Petonets dolços ;¬)***
Joana massa llarg i fosc d'explicar... diguem-ne que he tingut una "afonia" ;¬) Gràcies per preocupar-te.
Una abraçada ;¬)*