diumenge, 24 de gener de 2016

Sotil

Souvenir [DCCXCIII]


És ara que, els meus llavis,
lliscarien per la teva esquena
obrint els meus braços
per damunt els teus.

És ara que, sense esforç,
recordo la carícia
del teu mugró
a la meva llengua.

És ara, quan en son més llunyanes,
que el bressol de les teves mans
em floreix a la pell.

És ara que sóc record,
avorriment, costum o fàstic,
que el gust tebi del teu sexe
és com pluja fresca a la boca.

És ara que sóc, a penes,
una mirada a través
d'una finestra tancada,
que no puc deixar d'estimar-te.

Així com va ser el primer cop
que les nostres pells
van trobar-se.


Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape