De pas: Flors vora el riu





Escolto veus antigues
de terres enllà

abans de tatuar-me

el dins

amb la lluna reflectida

pel teu somriure.


Camino

sobre un tapís emboirat.

Com postals

de cicatrius ambigües.


I deixo fluir el bes

com riu

d’adolorida impaciència,

que s’obre pas,

fins la llera del teu cos.

Comentaris