(... Relats Conjunts: Noia llegint una carta davant una finestra ...)
Noia llegint una carta davant una finestra. Johannes Vermeer 1657-1659
(Una altre proposta dels Relats Conjunts)
Gronxar una mirada buida
en el traç precís
de paraules
que ens dibuixen el camí
cap a la necessitat
d’una altre vida.
.jpg)
20 al Lloc:
The Letters
(Fripp – Sinfield / Disc: Islands)
With quill and silver knife
She carved a poison pen
Wrote to her lover's wife:
"Your husband's seed has fed my flesh".
As if a leper's face
That tainted letter graced
The wife with choke-stone throat
Ran to the day with tear-blind eyes.
Impaled on nails of ice
And raked with emerald fire
The wife with soul of snow
With steady hands begins to write:
"I'm still, I need no life
To serve on boys and men
What's mine was yours is dead
I take my leave of mortal flesh"
gronxar una mirada buida... molt bonic, quan ens gronxem sempre tenim una sensacio de buit de vertigen..
un poema precios!
no se perque, pero no puc posar accents!
Realment ha rebut una notícia com per fer-se un replantejament, ja es veu...
Molt bonic.
Jo hi poso un balancí encoixinat :)
Deliciós, el poema!
Les mirades mai són buides, sempre tracen camins.
Però t'he ben entès.
Tu si que ets un mag de les paraules!
la necessitat d'una altra vida, de tornar a començar.
Com sempre, una delicia...
Paraules... què ben posades!! :-))
Les teves... i les de la carta...
Potser la carta posa això mateix que has escrit tu ;-)
Se la mira amb molta esperança, potser sí que té necessitat d'una nova vida. Com sempre, fas fàcil el difícil.
Un plaer passar per casa teva. Una abraçada, mestre :)
La necessitat de tornar de cero..
Preciós el poema!
Felicitats, per aquesta deliciosa gronxada renovadora que ens ajuda a seguir endavant.
Groxar una mirada al ritme de la musica de King Creamson....feliç i afortunat moment irrepetible!
I gronxa que gronxaràs, BarbiTúric.
Això és tota una novetat!
Felicitats.
deu haver rebut una carta ben dolça...genial amb aquesta música
bona nit!
Maco, barbollaire!
Petons!
Tota una història en molt poques paraules. Molt maca, poeta!
moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!
m'ha agradat molt este gronxar de la mirada quan llegim.
(tot bé, barbollaire?)
bona nit i una abraçada
Preciós poema.
Publica un comentari