(... Màrius Torres ...)
(Tot seguint l'iniciativa de Carme)
CANÇÓ A MAHALTA
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
Març 1937
.jpg)
10 al Lloc:
Em sembla que l'escoltaré un munt de vegades i no me'n canso.
És una preciositat, Màrius Torres i Lluís Llach, una bona combinació.
Gràcies per ser-hi, t'enllaço, també, un petó de bona nit.
Una bona tria!
mitologia i tendresa en aquesta cançó a Mahalta! bon poema...
Preciós!!!
Sí que lliguen bé Llach i Torres!
Gràcies per participar en aquest homenatge, barbollaire!
Tu i jo hem coincidit en la tria del poema i en la música acompanyant...
Doncs tu i jo no hem coincidit pas, però he fet de tu i he reescrit un poema, sé que no com ell, però vaja, ho he intentat!
MARIUS : PERCEPCIONS PERSONALS;
EL RETROBAMENT.....
EN LA FESTA DE SEGA-BATRE EN UN POBLE DE LA SEGARRA...
EN UN PETIT CEMENTIRI PIRINEC,EL DIA DE TOT SANTS,MENTRES EL MOSSEN REPETEIX ENSOLTES.....
EN EL PRIMER BRINDIS DEL ANY...RECORDANT ELS QUE FALTAN....
EN EL BALL DE DOTZE,PER FESTA MAJOR,DESCOBRINT CARES,D'UN AHIR LLUNYA.....
MELANGIA,,,,
JUGANT AMB BCN.
Gràcies per refrescar aquesta nit. Una forta abraçada.
Una cançó que és més que una cançó...
Des del far...
onatge
Publica un comentari