Relats Conjunts: Caminant damunt un mar de boira

Caminant damunt un mar de boira Caspar David Friedrich 1818
Un altre proposta de Relats Conjunts.

Des d’aquí,
finestra al món,
frueixo de capvespres sens fi.

Les boires
que m’allunyaven de vosaltres,
retudes i malmeses,
resten als meus peus.

Projectant calidoscòpiques onades.
Blanes catifes d’un cel de silencis
de sentiments cristal•lins.

La carícia de la paraula
o la paraula de la carícia.

La música de l’oceà de la mirada.

La força i fortuna de la vostra coneixença:
Matinades de colors encara
per ser fruits.

Omplint els dins dels somriures
que encara hem de fer brollar.
Com reis d’un món
fet de fulles de vida
que relliguem amb les besades
més dolces.