Moulin Galette
MOULIN GALETTE Santiago Rusiñol 1890-1891Temps que degota lentament.
Silenci destil.lant-se fredament.
Colors que degraden en cendra.
El glaç a les mans.
El coll aixecat de la jaqueta
no impedeix l’arribada
del so de les campanes
del cementiri de Montmatre.
Just a l’esquena.
L’absenta, gola avall,
encara crema.
Aviat tancaran les portes del parc,
que ja fosqueja.
Marxarà, arrastrant el peus,
per carrers petits,
fins les ribes del Sena.
Es deixarà gronxar,
ulls clucs,
per la remor, fosca,
de les aigües tèrboles.
Cercarà l’imatge,
com mirall,
de les gàrgoles pètries.
I abraçant-se les cames,
arraulit sobre pedres fredes,
trencarà la nit amb l’udol
d’un plor profund
i basardós.
______________________________________________
Un altre proposta de Relats Conjunts
Where Or When
ResponElimina(Judy Collins Àlbum:Hard Time For Lovers)
It seems we stood and talked like this before
We looked at each other in the same way then
But I can't remember where or when
The clothes you're wearing are the clothes you wore
The smile you are smiling you were smiling then
But I can't remember where or when
Some things that happened for the first time
Seem to be happening again
And so it seems that we have met before
And laughed before, and loved before
But who knows where or when
tens una màgia especial...
ResponEliminaun petó des de la lluna que es gronxa
Ens volies evitar el plaer de llegir aquest relat? No sé com t'ho fas, com et surten les paraules. Molt maco, de debó.
ResponEliminaja sabia jo... clar que soc previsora i m'he comprat un barret per treure-me'l bravo!!! peto carregat d'admiració
ResponEliminaOstres,ostres,ostres!
ResponEliminaReverència!
Què dir-te, Barbollaire? Com sempre, tota una obra mestra!
ResponElimina[Jo és que em quedo curta de paraules per comentar-te......]
El que jo deia... -Un regal!
ResponEliminaBon dimecres a tothom!!!
Un plaer llegir-te, com sempre.
ResponEliminaFelicitats!
:*)
Lluna et gronxes dins del cove? Pensava que era Sevilla la que tenia una màgia (és un encant, ho se, ho se...) especial. I si tinc màgia, com tu dius, es possible que l’hagi aprés de tu... Les taronges i les olives del sud, bé? :¬)*
ResponEliminaPd40, Gràcies...És que de debò que no se que dir...
onix dolça... Si us plau... :¬)***********
Arare :¬)**************
Alepsi i jo per agrair-te el comentari...;¬)*
MoNaLiTzA L’autèntic regal és la teva (vostra) visita.. ;¬)* Bona setmana!!
elur El plaer és meu per que passis per casa. ;¬)*
Gràcies pels vostres comentaris... Possiblement riureu, però m’heu emocionat.... gràcies de nou per la vostra ”fidelitat” i recolzament.
Collonut, benvolgut Barbollaire, collonut. Crec que qualsevol altra paraula ja és sobrera.
ResponEliminaEs la primera vegada que passo per aqui i m'ha encantat, hi tornaré segurissim!!!!
ResponEliminaEnhorabona per el post del Moulin!!!
Company Barbollaire, trist però magnífic, felicitats per el post, sempre sorprens.
ResponEliminaSalut i força!
nanittttttttt
ResponEliminaAvi Moltes gràcies. Treballo en l'encàrrec. Però per ara no m'agrada res...
ResponEliminajo mateixa Gràcies per passar per casa. Espero que et trobis còmoda. Les portes sempre son obertes i tothom és benvingut. torna sempre que vulguis. ;)
uribetty Gràcies company! Salut!
Arare Mariana Uiiixx! ara he dubtat entre dir "Ora pro nobis" o Bona nit XDDDD!. Petó dolç! Abriga't. Bona nit "germaneta"!! ;¬)*
deixam que et feliciti m'agradat molt
ResponEliminaEspectacular! Qui no s'ha perdut així, en la soledat d'una ciutat, buscant no se sap què que té el caminar sense rumb, que calma les ànimes... M'ha agradat molt!
ResponEliminamonculturals Moltes gràcies!. Benvingut a casa. Disposa d'ella com més et plagui.
ResponEliminab-612 Sincerament agraït del teu comentari...A mi també m'agrada que t'agradi