Moulin Galette

MOULIN GALETTE Santiago Rusiñol 1890-1891

Temps que degota lentament.
Silenci destil.lant-se fredament.

Colors que degraden en cendra.
El glaç a les mans.

El coll aixecat de la jaqueta
no impedeix l’arribada
del so de les campanes
del cementiri de Montmatre.

Just a l’esquena.

L’absenta, gola avall,
encara crema.

Aviat tancaran les portes del parc,
que ja fosqueja.

Marxarà, arrastrant el peus,
per carrers petits,
fins les ribes del Sena.

Es deixarà gronxar,
ulls clucs,
per la remor, fosca,
de les aigües tèrboles.

Cercarà l’imatge,
com mirall,
de les gàrgoles pètries.

I abraçant-se les cames,
arraulit sobre pedres fredes,
trencarà la nit amb l’udol
d’un plor profund
i basardós.
______________________________________________
Un altre proposta de Relats Conjunts