Fugisser

El temps es trena i destrena
i el veig lliscar, negre,
assegut on no ho hem fet mai.

Somniant viatges a ciutats
de carrers encisadors
on mirar-nos sense presa.

I, sense presa,
apropar les boques
per descobrir-nos en un bes
que sempre te el color del primer.

Mirar-nos tant lentament
com les passes que ens porten,
no sabem ben bé, on.

Mirar-nos per descobrir,
entremaliat i un xic tímid,
tot el desig al fons dels ulls.

I desitjar la fosca per il·luminar-nos
amb la remor dels llavis entreoberts,
mentre ens dibuixem, amb la llengua,
els llargs camins del plaer.

Els cossos trenant-se i destrenant-se.
Suats.

Com el temps que llisca,
negre i fugisser.
Com l'aroma d'una cançó a mitjanit.