diumenge, 5 de juliol de 2015

Estrips - XXI -

Souvenir [DCCLI]

Ja no queden paraules
a cau d'orella.
I hem perdut els racons
on seure,
probablement.

Tot havia de ser
tan fàcil
com estimar,
i saber-se estimat,
prudentment.




4 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Els queda l'ombra.

Helena Bonals ha dit...

Els queda la poesia.

Carme Rosanas ha dit...

Potser mai no és fàcil estimar, i potser estimar prudentment sigui un impossible.

Veig que ja han dit coses que els queden: les ombres i la poesia.
I jo n'hi afegeixo més: els queda el record del seu moment, el xiuxiueig viscut amb aquest somriure que se'ls veu a la cara i també tots els racons ja siguin viscuts o somiats.

Una abraçada i un somriure, poeta.

sa lluna ha dit...

Els racons on seure ... si volen, en troben segur.
Asseguts a l'ombra, compartint complicitats i segur que sentint-se que tot és per a ells.
Pel que fa a estimar-se prudentment, estic d'acord amb na Carme, impossible.

Aferradetes, mestre! :)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape