diumenge, 8 de febrer de 2015

Estrips - IX -

Souvenir [DCXL]

Lleugers com la felicitat
sabem que l'aire pot ser
un bes.

Però fa molt de temps,
com si hagués sigut
en una altre vida.

Petits accidents
que ens obren finestrons
sobre el mar
i deixen lliscar
la llum damunt els cossos.

No hi ha amor
que no ens faci morir
fins i tot donant-nos
la vida.

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Morir, tantes vegades, dels mateixos amors que ens fan viure. I reviure de nou de cada bes de l'aire, quan obrim finestres cap als núvols, el cel i el mar.

Són uns versos preciosos, poeta...

lolita lagarto ha dit...

els quatre darrers versos...
memorables per sempre més!
no es pot dir millor..

sa lluna ha dit...

Quanta saviesa hi ha en els teus mots!!

Una aferradeta càlida.

novesflors ha dit...

Sí, sàvies paraules.

Glo.Bos.blog ha dit...

Exquisit!

Assumpta ha dit...

Estic segura que si la germana d'en Dalí hagués tingut aquesta finestra tan preciosa, hauria estat pintada aquí :-))

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape