Sojorns al tàlveg - XX -

Tardor [III]

Com un minairó entremaliat
m'enfilaria per les teves cames.
O, tal vegada,
lliscaria per la teva esquena
o entre les teves sines.

Em perdria pel teu cos
pintant-lo amb les aromes
de la Tardor.

Et mostraria tots els corriols
secrets que amaguen les fulles
daurades.

Escoltaríem la remor
de la molsa als peus nus
recolzats a les arrels
d'alguna alzina.

I viuríem la fantasia
del somni que somniem
en el somriure.

Comentaris