Sojorns al tàlveg - VIII -

Souvenir [CCCXLII]

I tot d'una
l'infinit es replega
fins a convertir-se
en uns somriures
esquitxats dels colors
de les façanes
un dia de pluja.

Hi ha una distància
fràgil que s'esmicola
més enllà de la nit.

No tots els panys
es poden obrir
ni totes les portes
són semblants.

Les passes donades
es recargolen dolorosament
mentre se'ns recorda
que no queda espai
per ser com ens somniàvem.

Altres ho faran per nosaltres.


Comentaris