Sojorns al tàlveg - IV -

Souvenir [CCCXXVII]

Sóc tan lluny
com el gest ingràvid
on sura el desig.

Com la sinuositat
de cossos
que es creuen i barregen,
observant paraules
bellament nues
que ens encenen la pell.

Com el traç net
de flors a contrallum.

Comentaris