Mecàniques fràgils - LXI -


Arriba l'hora de tancar
una porta.
D'escombrar el barri,
endreçar la memòria,
i marxar.

De caminar amb pas lent
i redreçar sentiments malmesos.

De construir un temps per guarir.
Per guarir-se.

De fer callar uns silencis
amb les veus d'uns altres.

De fer un primer pas
cap no sé ben bé on.

D'anar més enllà de saber-te
i esperar-te el somriure.

De llençar el trencat
i no somniar en esperances.

És ara, per poder obrir
la porta qualsevol matí
un altre vegada.







Comentaris