Mecàniques fràgils - LV -

Souvenir [CCLXIII]

Ens aboquem a la nit freda
d'un trajecte curt.
Una mà que palpeja
el buit.
La pell que podria ser encesa.

Però hi ha un só fosc
que vibra al cos seduït.
Que ens mulla i xopa
amb la feixuguesa
d'una llosa que tastàvem plaent.

Ens guaitem la solitud
de la distància
en el silenci del plaer.

Comentaris