divendres, 15 de juny de 2012

Mecàniques fràgils - VI -

Souvenir [CXLIII]

Quan l’estiu ja s’albira
m’envolten
paraules de tardor.

Omplo el sarró i la senalla
amb delicades flors d’olor.

I, en caure la fosca,
ens cobrirem de pètals.
Il.luminant els cossos
amb una lenta i poc recordada
tendresa.

11 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Way to Blue
(Nick Drake - Disc: Five Leaves Left)

Don’t you have a word to show what may be done
Have you never heard a way to find the sun
Tell me all that you may know
Show me what you have to show
Won’t you come and say
If you know the way to blue

Have you seen the land living by the breeze
Can you understand a light among the trees
Tell me all that you may know
Show me what you have to show
Tell us all today
If you know the way to blue?

Look through time and find your rhyme
Tell us what you find
We will wait
At your gate
Hoping like the blind

Can you now recall all that you have known
Will you never fall
When the light has flown
Tell me all that you may know
Show me what you have to show
Won’t you come and say
If you know the way to blue?

Elfreelang ha dit...

Beautiful! no em cansaré de dir-te que ets un immens poeta

Carme ha dit...

No hauríem d'oblidar mai la tendresa, a vegades penso que és el millor que tenim.

Il·lumina en igual mesura els cossos i les ànimes.

És un poema preciós, no importa que sigui de tardor. la tardor també és preciosa

Una abraçada, poeta.

maijo ha dit...

Una fotografia de mestre, i aquest poema m'ha arribat com una carícia. Hi ha qui viu sempre en primavera. Petonets.

Sílvia ha dit...

La tardor és una estació càlida, ideal per recuperar la tendresa. És un poema deliciós!

khalina ha dit...

Es molt maca la foto del temps de flors. el poema encara la fa més bonica

Pilar ha dit...

Brilla, com la circonita, l'arbre que emmarca la part esquerra de la composició. M'ha atret la mirada com un iman.
Sempre saps trobar els millors llenços per a dibuixar sentiments amb les paraules.

Glo.bos.blog ha dit...

Quina sensibilitat! Una delícia, tan la fotografia con el poema.
Ah, i val la pena recordar i recuperar la tendresa!

GEMMA ha dit...

Pintades, fotografiades o plantades, les flors sempre m'agraden.

Que segueixi la bona inspiració!

Bon dia de dilluns, Barbollaire.

Joana ha dit...

Un cóctel d'estacions barrejat amb pètals i tendresa. Sublim!

Barbollaire ha dit...

Elfreelang aiiixxxx!!! tu que em mires amb bons ulls!
Un petó dolç i agraït ,nina
;¬)*

Carme si senyora... la tendresa!!!
Si la perdem que ens queda...
El buit. El silenci..

Petonets dolços, nina estimada :¬)**

maijo tu ja ho saps, oi, que quan una artistassa com tu em fa un comentari així...?
El meu ego s’infla com un globus aerostàtic??? X¬DDDDDD

Moltes, moltes gràcies...
Petonets dolços
:¬)***

Sílvia La tardor , per mi, és una estació de vida. Plena de colors extrems. Càlida, tendre..
Moltes gràcies!!!

khalina Moltes moltes gràcies!!

Pilar apa, apa, apa.... que ja no passo per les portes de com em deixeu l’ego...!!!
Moltes, moltes, moltes gràcies.
De tot cor!

Glo.bos.blog Moltes gràcies!
I tant que val la pena recuperar-la!

GEMMA Moltes gràcies. I bons dilluns!!
tot i que una setmana més tard! ;¬)

Joana aiiiixxxx! No em diguis aquestes coses, nina, que em desfaig!
Gràcies bonica
Petonets!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape