divendres, 9 de desembre de 2011

Relleus oblidats - XVII -

Souvenir [LXXXI]

Darrera la finestra blava
guardarem la immensitat
dels racons secrets,
petits i fugissers,
on el tacte i el tast
eren tots els mots
que necessitàvem per ser.



6 comentaris:

Mortadel·la ha dit...

Meravellosa imatge i Suite!

mar ha dit...

Darrera la finestra blava, ens deixarem ser.
I la poesia dels sentits, posseint els cossos,
inventarà nous llenguatges...

Rere la finestra blava, ens deixarem ser.
I la suite de Bach, omplirà l’estança
i ens dansarà el desig...

Barbollaire ha dit...

Mortadel.la moltes gràcies, nina
Petonet :¬)*

mar que dir-te...

serem doncs,
darrera la finestra,
a ritme de Bach
i de la música dels somriures...

petonets dolços, nina

José Luis ha dit...

Me gusta mucho, las texturas, el contraste de color, la composición. Muy buena.

Saludos.

Carme ha dit...

Creixen poc a poc,
tots aquells mots,
que necessitem per ser.

Després dels mots
ens enlluernarà la vida
i nosaltres serem
el seu més gran somriure.

Barbollaire ha dit...

josé Luis muchas gracias! ya he linkado tu nuevo blog
Saludos!

Carme ja et trobava a faltar..! has estat de pont?
moltes moltes gràcies, com sempre, per paraules tant belles...
puges el nivell d'aquesta casa..

un petó dolcet, dolcet, nina!
:¬)***

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape