Relleus oblidats - III -

Souvenir [XLVII] (v.2)
Franquejar l’esguard
com un murmuri.
Despertar,
amb complicitats blaves,
les paraules velades d’un somni.

A voltes,
reflectir el somriure
que amaguem més enllà
de la teva presencia.




Comentaris