dissabte, 26 de novembre de 2011

Relleus oblidats - XI -

Souvenir [LXXXIV]
Ens arrapem secretament,
com infinits petits i càlids,
amb colors que deixen entreveure
el desig que s’escampa
en les síl·labes que ens respirem.

5 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

M'agraden aquestes transgressions verbals i argumentals.
Aquest respirar, vull dir.

Mireia ha dit...

Semblem plantes d'un altre món. Molt xula

Carme ha dit...

De moment, barbo, me'n enduc les teves, de síl·labes!

Una abraçada, poeta!

maijo ha dit...

Em deixo anar entre aquesta natura tan acolorida i em sento deesa. Estàs fantàstic!
Petonets.

Barbollaire ha dit...

Jordi Dorca Moltes de gràcies!

Mireia Doncs són del Empordà.. X¬D
Gràcies!!!

Carme si creus que et poden fer servei... moltes gràcies!
Petonets dolços, nina :¬)***

maijo però és normal, no? cadascú se sent com el que és...
Moltes gràcies!
Petonets dolços, nina :¬)**

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape