dijous, 6 d’octubre de 2011

ς

Souvenir [XXXII]
Seguint els senyals
que m'has deixat a la pell,
arribo a tu.

Em reps i acotxes,
franquejant-me el pas
a un verger de gira-sols i roses.

I ens aventurem al pas lent de somnis
que escrivim,
en llençols de llum,
amb les carns enceses.

5 comentaris:

fanal blau ha dit...

No sé si es podria trobar millor sinèrgia entre la mirada, la veu escrita i la música que s'escolta.

Carme ha dit...

A cada pas un pètal caigut...

Elena ha dit...

Els records mai ens obliden ... de vegades podem transformar-però mai podrem ignorar-los. Aquestes flors marcides sempre seran recordades pel que van significar per al qual les gaudeixo. Una abraçada!

Barbollaire ha dit...

fanal blau Si, i tant!!! La teva!
Petó dolcíssim :¬)*

Carme... i recollit, i guardat allà on mai es fa malbé...

Petons dolços, nina :¬)***

Elena marcides, si... però no deixen de tenir el seu encant, la seva força, el seu color, que no pel fet de ser diferent, deixen de ser poderosos..

Una abraçada immensa!

Carme ha dit...

Sí, poeta, aquests pètals són preciosos, encara que siguin caiguts. Petons...

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape