ι

Souvenir [XII]

Talòs com sóc, m'assec, cec,
per esculpir núvols asimètricament
multicolors vora un mar que declina.

Decanto el cap
arrapades les mans
a la teva absència.

I compto les incomptables espurnes,
tast del teu cos,
que m'omplen els dins.

Comentaris