dimecres, 25 de maig de 2011

Irrellevàncies silents - LIX -

Temps de Flors 2011 [XV]


Amb tu,
qualsevol llum s’omple d’espai
i colors.

És llavors que el teu blau
flameja i,
com Alicia,
travessem el mirall
i observem, curiosos,
la desenfocada asimetria
de la vida que ens envolta.

(l'amiga, el blau)

10 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Martha
(Tom Waits - Disc: Closing Time)

Operator, number, please: it's been so many years
Will she remember my old voice while I fight the tears?
Hello, hello there, is this Martha? this is old Tom Frost,
And I am calling long distance, don't worry 'bout the cost.
'Cause it's been forty years or more, now Martha please recall,
Meet me out for coffee, where we'll talk about it all.

And those were the days of roses, poetry and prose
And Martha all I had was you and all you had was me.
There was no tomorrows, we'd packed away our sorrows
And we saved them for a rainy day.

And I feel so much older now, and you're much older too,
How's your husband? and how's the kids? you know that I got married too?
Luck that you found someone to make you feel secure,
'Cause we were all so young and foolish, now we are mature.

And those were the days of roses, poetry and prose
And Martha all I had was you and all you had was me.
There was no tomorrows, we'd packed away our sorrows
And we saved them for a rainy day.

And I was always so impulsive, I guess that I still am,
And all that really mattered then was that I was a man.
I guess that our being together was never meant to be.
And Martha, Martha, I love you can't you see?

And those were the days of roses, poetry and prose
And Martha all I had was you and all you had was me.
There was no tomorrows, we'd packed away our sorrows
And we saved them for a rainy day.

And I remember quiet evenings trembling close to you...

Carme ha dit...

Ooooh! barbo, fanalet, mireu que em cau la, baba, veient-vos, mirant-vos, llegint-vos.

És una altra foto encantadora i un poema preciós... i ara vaig a escoltar la cançó.

Una abraçada a tos dos.

lolita lagarto ha dit...

que bé poder traspassar el mirall amb tanta tendresa..
preciós tot!

Elena ha dit...

No sé quins són millors si els teus B & N o el color! Trobada diferents teus últims treballs, els sento plens de vida i amb una edicció meravellosa. Sento aquesta vegada no poder deixar algun comentari en cadascuna de les etradas. Jo sé que comprens que de vegades el temps és el que imposa les regles i el meu últimament m'ho ha deixat ben clar, hi ha prioritats! Per tant no tens tampoc que disculpar a comentar a les meves entrades, jo també sòl passejar en silenci pel teu blog, ja que sento la teva amistat i el teu interès que és recíproc. Una abraçada molt forta, amic!

rits ha dit...

oooooh! preciós!!!!

mar ha dit...

bonica bonica bonica aquesta imatge...
i la música l'acompanya tan bé!

una abraçada ben dolça!

Joana ha dit...

Wapíssims...vora l'Onyar :)

El porquet ha dit...

Doncs sort que teniu ambdós de tenir-vos i poder fer aquestes fotos amb la remor de l'Onyar de fons.

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

La foto és una preciositat, el poema també, la cançó saps que m'encanta.
Però de totes tres coses, el que més m'agrada, és poder comptar amb tu!
Gràcies, Miquel Àngel!

I va...enviame-la per correu electrònic! ;)

Elfreelang ha dit...

Una amistat preciosa com un tresor i una fotografia fantàstica! sou uns genis! entranyables! molt bona la cançó!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape