Irrellevàncies silents - XLVI -

Omplir-nos els moments
amb raigs de sol
que tot just es van desemperesint.

Fer marrades lentes
amb les boques:
sols hi ha la remor
de les motes de pols
sobre un llibre.

Ablamem cossos
amb tacte tendre
ple de memòries
texturitzades de fil.

Descabdellem, lentament, l’ara.

La resta del temps ens observa,
ociosament immòbil,
des de clàssiques butaques
amb flors.