Quotidianitats absents - IX –

Entaular-nos per compartir
delícies de transparència
fràgil i fragant
com les flors del primer dia.

No hi ha més silenci ni distància
que la dels sentits
que ens recorren els cossos.

De la mateixa manera,
vam compartir el tast
dels instants plaents
que ens acotxaven
amb perfums envejats.

A la llum d’una tarda
les pells espurnejaren
com farcides de pètals
de clavells de moro.

A cau d’orella,
com un maig,
el plaer es feia alegria.