Quotidianitats absents - III -

Des del Tibidabo

Quasi nus
deixar al reflex de la llum
del capvespre
dibuixar-nos l’ombra.

Lliscar les mans
per veure acolorir-se,
com de préssec,
les galtes, el pit,
el ventre.

Arrecerar-nos als cabells
i niar al coll,
amb remor de setí,
el bes.


Comentaris