dimarts, 29 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXXIV –

Valldemosa. Pluja
Passat el trenc d’alba,
damunt llençols de saliva i besades,
tu i jo,
com rosada i pètals,
les pells, de desig, amarades.

dilluns, 21 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXXIII –

Mirador de ses ànimes

Acull-me, amor,
aquest capvespre

Gronxa’m amb garlandes
de petxines i escumes.
Amb la cadència lenta
que davalla, encesa,
des de la teva mirada.

Allarguem aquest nou crepuscle
fent rodolar silencis
que omplim amb besades
nascudes de beure’ns,
amb dits tossuts,
el jeroglífic de les pells.

Creem un espai
sense més horitzó
que reconèixer
el sabor del
sexe als llavis.

Mentre el temps,
fràgil,
fa inventari de l'embruix
dels somriures càlids.

Alquímies Ondulants - XXXII -

Alcudia

Invoco el bes
- el teu bes -
com un dring cristal·lí
mentre em degota
el record dels deixants,
com campanetes multicolors,
de la música
dels cossos lliscant
cap el plaer.

dilluns, 14 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXXI -

Son Antem

Atiar les brases
fins que el blau
torni a il.luminar-nos.

Lluny de la tempesta.

Reconeixent
l’urc curull
d’un cos bell.

Font de la força
on vencer
les nostres febleses.

dissabte, 12 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXX -

Deià
Penso en tot l’amor de les paraules.

I com es fa fosc a poc a poc.
Com recordem les tardes
darrera els porticons i les persianes.

El jardí del fons
on l’aire es cristal·litzava
a les caricies més blaves.

I ara miro endins.
El passadís en penombra.

I em pregunto si no seria
el moment de cloure l’espai,
ara que la tardor s’apropa,
per descobrir que el silenci
no ofega.

- Que les normes
no estan fetes per l’amor -

Delejant les tardes
entre imatges que pocs veuran.

Trenant el temps.
Esperant la pluja generosa.
Alenades en una habitació
closa.

dijous, 10 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXIX –

Ses Covetes. Horabaixa
Potser arribi el temps
on els ulls es reflecteixin
en els tolls de saliva
amb que acaronem els cossos.

On el xipolleig de les onades
sigui la música
del frec de les pells.

On l’escuma sigui
la remor dels llavis
que es besen.

I nosaltres
l’horitzó més enllà
de s'horabaixa.

divendres, 4 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXVII -

Banc i Mar
A voltes,
sèiem prop del migdia
esperant la lluna plena.

Fins que la remor del mar
ens va dibuixar
una pluja d’estels
a la pell.

dimarts, 1 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXVI -

Binibona
L'horitzó sempre és prou ample.
Potser som nosaltres que ho mirem,
alguns cops,
per forats massa petits.

Alquímies Ondulants - XXV -

La fi de les vacances
Retorn blau.

Cossos perfilats
per transparències salades.

Remors denses
retenint la mirada.

No hi ha destí,
sols el viatge.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape