dilluns, 30 de març de 2009

Anònims – LXVI –


Encabir l’aire necessari
en dues maletes

i seure en un banc

per crear ombres,

com camins blaus,

on viure:


El somriure de la pluja.

L’aixopluc del sol.

Anònims – LXV –



Et veig passar
com un cometa

indiferent i llunyà.


La turgència del teu cos

va ser pluja d’estels

als meus dits.

dilluns, 23 de març de 2009

diumenge, 22 de març de 2009

Anònims - LXII -



Prenem posicions per,
quan arribi l’aire,
agafar embranzida.

I tornar a volar
amb colors brillants.

dimarts, 17 de març de 2009

Relats Conjunts: El pelele

El pelele Francisco de Goya 1791-1792
Una altre proposta de Relats Conjunts


Ben suaument,
mantejant la vida,
les parques riuen.

dilluns, 16 de març de 2009

Anònims – LXI –



El fruit hi és
Ferm dalt d’una branca.
El teu bes no.

Anònims – LX –



Un sol que esguarda
esperances d’ulls clucs.


Les escletxes dels porticons

permeten cavalcar

l’estranya bellesa d’uns mots.


I la tarda passa

en companyia d’en Tom Waits.

divendres, 13 de març de 2009

Anònims – LIX –



I des de l’urc,
curull de la vida que l’envolta,
brolla un blau que bressola
dolceses i sentiments
amb la saviesa
d’antics menestrals.

dijous, 12 de març de 2009

Anònims - LVIII -




La vida reflectida
en còdols.
Constel•lació
que gravita
en cada moviment
dels dits,
equilibristes capriciosos,
sobre els teus pits.

Humitat als llavis.
Mirall tremolós
del desig.

dilluns, 9 de març de 2009

Anònims – LVII –



Essència mestissa
que ens recorre.
Espurna daurada que
Il•lumina les geometries
del desig,
regalimant,
foll,
per viaranys
de pells suades.

Cossos que percudeixen
amb la rítmica
d’arcans instruments
orientals a les teves mans.

Anònims – LVI –



Fragments esquinçats
retinguts entre parpelles
tancades.
Mirem de fora
la desolació
del que ja no hi és.

diumenge, 8 de març de 2009

Anònims – LV –



Som portadors
de fruits què,
a cops,
deixem marcir
sota la presència
de fulles efímeres.

Anònims – LIV –



T’invento
en racons silenciosos
del temps.

Et penso
entre carrers sinuosos
que recorden el teu cos.

dijous, 5 de març de 2009

Anònims - LIII -



L’ombra creix,
lentament, a la paret
,
com la nuesa dolorosa

dels cossos de neu

enmig la boira.


Protesta dolça

del salnitre

al migdia de la teva pell.

Anònims - LII -



Assegut amb un posat
tal vegada antic,

sota mimoses i acàcies,

recullo silencis blancs

com la caiguda

d’un gest immòbil.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape