dilluns, 14 de setembre de 2009

Alquímies Ondulants - XXXI -

Son Antem

Atiar les brases
fins que el blau
torni a il.luminar-nos.

Lluny de la tempesta.

Reconeixent
l’urc curull
d’un cos bell.

Font de la força
on vencer
les nostres febleses.

7 comentaris:

Montse/Arare ha dit...

d'acord, si vols t'ho dic en japonès!

Un poema preciós, com tots els teus (a mi ja fa temps que amb tu se'm van acabar les paraules per dir-te com m'agrada el que escrius)

petonets amb sal i pebre!

Nuria (fenix) ha dit...

D'unes brases fas un poema meravellós.

Ara... que.... si ens posem a pensar un xic,tots tenim a dins aquell raconet en que resten unes brases per
si hi ha quelcom que les faci avivar.

Una abraçada,
Nuria

Tati Dunyó ha dit...

Es fantàstic... realment tens un art incomparable per escriure versos.

Trini ha dit...

Paraules de tardor al caliu d'unes brases com rubins.

Que bé que s'hi farien unes carxofetes, aquí sobre... ;)

Petons.

fanal blau ha dit...

:)

Anònim ha dit...

ATIEM LES BRASES PERQUE LA FOSCOR DE LA NIT,I LES PRIMERES PLUJAS DE LA TARDOR, SIGUIN PLAIENTS-.
JUGANT AMB BARCELONA

Cris ha dit...

Quina imatge més al·lucinant, m'encanta el caliu, però de les teves lletres.... felicitats, un tàndem esplèndit :)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape