Anònims – XLVII –


Anant cap el tros. Delta del Ebre
Oli sobre tela pintada pel pare el 1996

Camí que travessa
espais oberts com somnis.


Camps inundats de vida.


Compassant petjades

amb les remors

de l’aigua


L’esperança

és el brunzir d’unes ales

trobades cada matinada.


Respirem els núvols

mentre fluïm pel canal

com el desig

del nostres cossos.

Comentaris