diumenge, 30 de novembre de 2008

Anònims – XXXVIII –



De sobte
el cos recorda un desig.

Les teves carícies
brollant fresques
i relliscant pel meu cos.

Jo recollint-les.
Inventant-me llera
de la teva tendresa.

Pessigolles
d’imatges difuminades.

Diagonal a la deriva
entre les ones dels membres.

Nuesa.

Música d’estels
als coixins.

dimecres, 26 de novembre de 2008

Anònims - XXXVII -



Més enllà del ritus
de les estadístiques

quotidianes,

respirem una vida

a tot color.


Sense saber, encara,

viure a cegues

al bressol de la carícia

que floreix en un moment.


Sense saber retrobar el gest

apòcrifament sensual

de llavis pintant portes

en vidres grisos.


I amb la frescor de llengües

tèbies al cos,

travessar-les

amb l’únic farcell

del riure a les mirades.

dilluns, 17 de novembre de 2008

Anònims - XXXVI -



Aturo l’ombra de les passes
i m’ajupo per recollir

fruits i fulles que marceixen.


Retrobant records entre calaixos

i grafies de colors.

Resseguint el traç del dibuix

amb un lleu alè dels dits.


Sentint la forma dels ossos

sota la pell

i quasi veure la sang,

encara,

regar la vida al capvespre.


Parlant de res

sabent tot el que hi ha per dir.


I m’emporto els moments.


I els deso en flascons de vidre,

com natures mortes,

que poso a contrallum.


Cuques de llum

per les nits que han d’arribar.

dimecres, 12 de novembre de 2008

Anònims – XXXV –



Un temps quiet
que passa ràpid.

Que encongeix l’ànima,

el cos, la pell.


Que perd la mirada

entre silencis

de sorolls banals.


Un temps de pols

que tremola.

De solituds doloroses.


D’impotència

freda als dins.


On cada petó,

cada moixaina,

cada abraçada

equival a una vida.


Vida que voldríem

passejar,

amb el ritme ple

i pausat del cargol.

dilluns, 3 de novembre de 2008

Anònims – XXXIV –



He recollit totes les lletres
i les he desat en flascons

que poso en una lleixa,

damunt la pica on acostumava

a pastar les paraules.


Miro enfora,

més enllà la porta.

Encegat pel silenci

de passes a migdia.


Enyorant onades de vent

escumejada de fulles.

El riu dels llavis

amb regust de bosc.


Un cos on rebre la Tardor

de colors suaus.

Difuminant ombres

amb les boques plenes

de llàgrimes i llum.


I faig una passa.

I travesso la frontera

de la porta que té la clau

al pany.

I deixo el gerro ple

de mots morts entre els dits.


I miro enfora i quedo cec

davant la mirada d’uns ulls

que no existeixen.


I s’acaba el dia.

I es tanca la porta.

I sóc fora.

I la clau és dins.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape