dimecres, 30 de gener de 2008

Sensacions: Nostàlgia magmàtica



Pico l’ullet al vent
que destil•la fragàncies
de perles maragdes.

Forma simbòlica
de l’aire
que fa oblidar lletres
i paraules.

Soroll de buit
geològic
ancorat entre ribes
i runes.

Abraço la gota
que esquitxa
la nit reflectida
a les fruites tardanes.

Gel dins del bronze.
Nostàlgia magmàtica.

Ballet blanc assimilat
a llunyanies amnèsiques
del temps.

Silenci com mot d’oblit.

dilluns, 28 de gener de 2008

Sensacions: Camí de fanals màgics



T’endreço la nit
sota llençols dels sentiments d’avui.


Recondueixo moments

en carícies i cossos

ja impossibles...


Sense eliminar el somriure

què,
com metamorfosi cromàtica,
acotxarà un somni

de desordre evocador.


Continuaré pintant fulls

amb l’essència

d’un desig
sense més regle
que la rialla dels teus ulls.


Rebent,
a cau d’orella,
el secret
de l’esplendidesa enrinxolada
de la flor dels teus llavis.


Camí de fanals màgics.

diumenge, 27 de gener de 2008

Sensacions: Dibuixos gramàtics.




Amanyagat per la melodia única
de la teva veu

em decideixo a dibuixar somriures

com si acaronés un cos.


El teu.


Somiant-lo reflectint

el teu esguard.

En una perspectiva mestissa

d’enfiladisses i geranis.


Envoltat d’espelmes
que crepiten
projectant aromes de clavellines.


Acotxat per arpegis i escales,

negres i blanques,

de Satie, Debussy o Bach.


En una lectura oscil•lant i frondosa.


Com una complicitat suggeridora

de saltimbanquis gramàtics.


Frescor àcida i revifadora,

poma menjada sobre molsa,

per escriure que l’únic regle

és un somriure.


I el bes.

Sempre amatent per fer

fugir les foscors

que ens corprenen...

mentre ens abracem.

Sensacions: Interiors taronges



L’endemà no va ser l’endemà.
No havien ulls.


En l’interior, nu,

el mecanisme principal

posà en evidència

la fràgil fal•làcia

d’Ícar.


Essències

de les carícies cruels

de sentiment projectats,

com un obscuríssim gel,

a l’esquena.


Interiors taronges

d’alenades geomètriques.


Escissió d’un absolut

imperfecte.

No hi ha lluita

ni competició.


El concepte es relativitza

en la seva pròpia
formulació.
Porta sense frontisses.


Aplicació artesanal

d’emblemes

en els que no creiem.

divendres, 25 de gener de 2008

Relats Conjunts: Escapando de la crítica


Escapando de la crítica Pere Borrell del Caso 1874
Un altre proposta de Relats Conjunts



Fugir del somni.
Tu, llum que s’esmorteeix
No tenim res més
so il•lògic de mots dèbils.
Caminar sense records.

Escepticisme.
Hermetisme destruït.
Cercle visitat.
Matèria anímica.
Àcid desig entregat.

Somrís encalmat
Distancia necessària.
Atzars eteris.
Potser oblits pal•liatius.
Bleix, bla, de bufó panxut.

dimecres, 23 de gener de 2008

Cinema: Paris, Texas.



Presencia erma
de recança adolorida.

Mantenir la vida
i reconstruir-la
amb impressions
estèrils.

Petjades elegants
enfonsant-se
entre abúliques intencions

sense retrocés.


Descobrint el sentiment
transitori
i
enganyosament reparador
mentre realitzem
equilibris,
bellament capriciosos,

per no cremar les nostres
passes.

Ajornament contemplatiu

de les suors dels jocs.


Crit assedegat

de tensió jeroglífica.

Sensacions: Recorregut


Així tot comença.
Peons moguts
en un joc d’ombres
que rellisquen per les mans
com la sorra.

Sorra d’una platja freda
del Nord on,
un dia de sol i enyorança,
vaig escriure el teu nom
aprofitant la marea baixa.

Com baixaven les mans
pel teu cos,
memoritzant
la teva dolcesa
a la punta dels dits.

Dits que ressegueixen
el teclat prement
lletres que intenten
dibuixar-te.

Dibuix del teu somrís
i la teva mirada
que un dia m'ensenyaren
colors que desconeixia.

Com desconec, encara ara,
la forma de fer-te somriure.
D’estimar-te.

dilluns, 21 de gener de 2008

Sensacions: Traginer



No puc trobar-me
en les meves paraules.

Ombra projectada

sense llum.


He perdut tot allò

que podeu sentir.


Omplo el carro

de sentiments i mots

sobrers i retornats

tots aquest anys.


I, amb la fosca,

els portaré als Encants

per regalar-los a primera hora

del matí.


Entre boires i somnolències.


Esperant que puguin
fer
profit en altres mans.
En altres llavis.

diumenge, 20 de gener de 2008

Sensacions: Dibuix inesperat



Rebutjo una vida que m’arriba
freda i polida com una carta

escrita a màquina.


Faig punta als llapis

i escric en qualsevol marge.

De vegades amb lletra petita.

D’altres amb lletra de pal

i dibuixos que ningú espera.


Puc veure mirades de rebuig

i astorament.


Silencis i incomprensió.


Per què trencar allò

que ens arriba perfectament

pautat?


Esforç per mantenir una claredat

mental sols necessària

per algunes ombres grises.


Penediment d’impulsos

que creixen en les paraules

com una bogeria,

quasi física,

en portes carrinclones

que hom tanca cínicament.


Voluptuós desig de mots

amarant l’existència

de cossos prenent

consciencia del plaer

de ser.

divendres, 18 de gener de 2008

Sensacions: Roda de fira



Coartada de paraules
escrites amb entonació

oblidada.


Traç de riure burleta.


Un cop més, crèdul.


L’oblit sense mots ni mirades.


Tirabuixó de sentiments
ridículs
bandejats
al buit de la roda de fira.

Gèlides matinades impossibles


Silenci.

dimarts, 15 de gener de 2008

Sensacions: Caricia de deixant




Ara
podria
pintar
tots
els
colors
de la
remor
del
deixant
dels
teus
cabells
acaronant-me
l’esquena.

Sensacions: Petites paraules

Tal vegada
ja no em quedin
forces per dibuixar,
cada dia,
petites paraules
amarades de tu.

No sé si demà
aixecaré els ulls
per escriure’t
els colors de les imatges
estimades.

Sensacions: Obsequis buits

Voldria dir-te tantes coses!
Puntualitzar l’excusa
de les comes
com una mostra de vanitat
dels punts.

Parlar amb dignitat
de la respiració com recorregut
de polaritats ressonants.

Bregar amb afalacs
subsidiaris
com un camí d’allunyament
del plaer.
Esbós sarcàstic
d’una totalitat grotesca.

Liquant dissonàncies
insolents
entre sentiments residuals:
colors irrellevants
fora de tot càlcul.

Paraules com ombres
d’elles mateixes
surant,
sordament,
en la frivolitat pública
del desconcert.

Temps d’eliminar
imatges pautades
com obsequis buits.

diumenge, 13 de gener de 2008

Sensacions: Claustre



El ressò del silenci al claustre
ajorna els detalls,
rotunds,
d’una retòrica impossible.

Seqüència retrospectiva.
Petjades nues
sobre humides rajoles
circumstancials.

dissabte, 12 de gener de 2008

Sensacions: Resposta



Darrera la continuïtat consolidada
amaguem els tòpics

de variants escasses,

paraules habituals

i sentiments prescrits....


Oblidem, doncs,

l’obsessió indigent:

la resposta era

res.

Cinema: The Golden Compass



No conec les coordenades
necessàries per buidar-me

dels coneixements pertorbadors.


Els llums em travessen,

com falsos estels,

perquè aparegui la flor al vidre.


Mecanismes essencials

d’escuma glaçada

com reducte mental

per protegir-nos dels sentiments.


No hi ha curiositat lateral.


Actitud de vida

com origen de llibertat.

divendres, 11 de gener de 2008

Sensacions: Arabesc



La fiblada del record
del contorn dels teus llavis

esclata, sobtadament punyent,

en el retorn del esguard perdut.


Seduït per la temptació

d’acaronar-me en tu

sense que hi siguis.


Deliri de músiques diferents.


Arabesc multicolor

aixopluc de sentiments.

Joia estamordida
a la recerca d’uns cabells

en desordre.


La tensió de la sina.


Estenent un silenci

com la fressa dels llavis

als llavis.


O al sexe.


Desorientada supervivència

de tremolors solitàries.


I la vibració del teu nom

acaronant la llengua

i la boca.


Sensacions: Sentit de les ombres





Disquisicions desvagades
alleugereixen el excessos

de la felicitat.


Fracturem les ments

per travessar ponts

encatifats de fulles

que es neguen a ser mortes.


Sensual hieratisme
de mans fredes
i conceptualment contemplatives.


La bellesa d’una boca

anunciant penya-segats

raonablement anecdòtics:

L’ocultació és impossible

malgrat la desconeixença,

paradoxal,

del sentit de les nostres ombres.

dimecres, 9 de gener de 2008

Sensacions: Vertigen



Credulitat impostada
com l’arbre que creix

de la roca i el mar.


A l’espera d’un final digníssim,

com de diva,

dins la quietud

de paraules ampul·loses.


Les forces giren

en un moviment

de vertigen mesell.


Mediocritat raonable

a través de les diagonals

impossibles de l’escaquer.


L’explicació és sobrera.


Sols val endurir el somriure

com una imatge

de significat absolut.

Sensacions: Vidre





Sense dubtes opinables
cerco un mirall on subornar-me,
amb mirades previsiblement vàcues.

Acarono la fredor del vidre
que grinyola sota la pressió
dels meus dits.

Com tants sentiments...

Qualsevol mà gira el rellotge
i tot a l’univers es capgira.

Mesurat en una escala
comprensible pels humans.

Fanalets de paper
en un conjunt marginal
de mecanismes moleculars.

Enyorant el mar al cos despullat
després del somni d’estimar-nos.

Culpa recòndita marcada pel ferro dels anys.

Envelliment lasciu enquistat
en una ingenuïtat adolescent.

Estranger de bogeria ennuegada
descodificant els ressorts
dels coneixements adquirits.

dissabte, 5 de gener de 2008

Sensacions: Màgia



Atura les òrbites planetàries
amb la màgia

del son dels infants.


Fes que ens somniïn

fins que aconseguim

la perfecció de la seva mirada.


Just, en aquest moment,

reordena tots el nostres

petits universos

aplicant el moviment

caòtic més pur:

els nostres cossos estimant-se.

dijous, 3 de gener de 2008

Sensacions: Pluja


Camino sota el so de la pluja als carrers.
Mirant el trànsit d’aquest món

que es perd darrera meu.

Just com abans que em trobessis.


Gent que continua movent-se

buscant per on caminar.


La remor d’un vent d’Hivern.


I crec que encara podria ser allà.

Com quan vaig sentir la teva respiració,

i la llum de la tarda va il•luminar

el teu rostre.


Per ser el que em toqui ser.

El que em diguis.

El que em deixis:

amic,

còmplice,

company,

estimat,

res...

dimecres, 2 de gener de 2008

Sensacions: Oasi



La petjada més dolça
acaronant el camí

mes tendre.


Oasi en el temps.


Contemplació càlida

sota estels ancorats

en òrbites recònditament

brillants.


Mirades estimades.


Garlanda multicolor

de paraules i silencis.


Els dits dibuixen

la manyaga de les albes,

sense ombres,

mandrosament vital.


I el joc es reinventa

en cada alenada

a cau d’orella.


Doll fresc

de contrallums amables.


Manuscrit incunable.

_______________________
Per Iruna i Gatot.

dimarts, 1 de gener de 2008

Sensacions: Amor Gebrat




Relativitats opinables.
Dictamen inconsistent

caigut al batent de la porta.


Vanitat i culpabilitat.

Inseguretat i força.


Reducció gradual.

Ballet metòdic

fins arribar al pòsit inert.


Àngel d’estirp diabòlica.

Traïció generosa

de sentiments fluctuants.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape