dimarts, 2 de desembre de 2008

Anònims - XXXIX -



Retrobar records

caòticament escampats,

delicadament desats.


Vida en la sala d’espera.


Capmàs de sensacions

apilades al cobert.


Gerres plenes d’essències

escantonades.

10 comentaris:

Carme ha dit...

Records perduts,
que han oblidat la seva raó.

Les gerres,
darrera tants objectes arrenglerats
fa temps que són buides.

Les essències suren
entre les agulles dels pins
i sobre els camins
de les fulles caigudes.
Puríssimes,
d'olors ningú no ha sentit.
S'esvaeixen poc a poc
tot volant en llibertat.

Les gerres
s'han quedat només els escantells
tot esperant un nou alè de vida.

Anna ha dit...

Entre els dos, poseu el llistó tant alt, que em deixeu sense mots.
Gràcies per tanta sensibilitat i per fer-me gaudir sempre amb tant pocs mots.
Petonets dolços.

Jesús M. Tibau ha dit...

així és el nostre record, un escampall d'estimats i indespensables trastes

NeoPoeta ha dit...

Qui vindrà a recollir
els trossets d'ànima perduts?

Sota quina pedra,
quina taula,
quina manta rosegada
quedarà un fragment
dels nostres records?

Només el temps
(que tot ho cura)
els trobarà.

Anònim ha dit...

RECORDS AMAGATS DINS ELS CAMINS PERDUTS DE LA MEMORIA.
ESTIMATS RECORS D' INFANTESSA.
RECORDS, COM ARBRES TALLATS,DE LA JOVENTUT LLUNYANA.
RECORDS... FULLES MORTES DAMUNT EL CAMI DE LA VIDA. JUGANT AMB BCN.

zel ha dit...

Salut i petons, poeta, em poso a llegir a veure si s'encomana la tendresa...

Joana ha dit...

Petits encanteris per a badocar...
Records fets d'andròmines...
poesia feta de metalls...
bona nit i un petó dolç :)

Rita ha dit...

Entre tu i els comentaris em quedo muda, francament. Però, sempre, sempre, trasbalsada de tanta sensibilitat.
Petons, en bosseta, en saquet, en capseta, com els vulguis, però molts eh! ;-)

menta fresca ha dit...

Oblidar els records
delicadament escampats,
caòticament desats.

Vida a corre cuita.

Una sola sensació
espera al descobert,
té fred.

Cos vuit en essència
com gerra escardada
que perd tot el seu contingut.

NOTA: un dia d'aquest m'hi trovaràs a mi en aquest racó,
hi paso cada diumenge...

barbollaire ha dit...

Carme Paraules massa belles, com sempre, que em regales com matinades clares d’estiu.
Gràcies, nina.
Una bosseta de petonets dolços
:¬)******


Anna Gràcies a tu, ullassos. Sou vosaltres qui aporteu tot el valor a aquesta casa.

Petonets dolços :¬)**

Jesús M. Tibau completament d’acord.

NeoPoeta Quina preciositat de paraules!!!
Moltíssimes gràcies, de tot cor, per portar-les fins aquí.

Petonet dolç (amb el teu permís, clar) ;¬)*

Jugant amb BCN Gràcies un cop més per venir, i fer-m’ho saber.
Gràcies!

zel potser que em deixis una mica per mi, de la teva tendresa... He d’aprendre molt de tu, nina.

Petonets dolços ;¬)*


Joana Un petó dolcíssim, nina. :¬)**

Rita Gràcies pels petons, en el format que sigui. Sempre, sempre són necessaris.
Una bosseta de petons dolços, nina
;¬)******


menta fresca Gràcies per les teves paraules. Son fantàstiques i tendres.
;¬)**

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape