diumenge, 30 de novembre de 2008

Anònims – XXXVIII –



De sobte
el cos recorda un desig.

Les teves carícies
brollant fresques
i relliscant pel meu cos.

Jo recollint-les.
Inventant-me llera
de la teva tendresa.

Pessigolles
d’imatges difuminades.

Diagonal a la deriva
entre les ones dels membres.

Nuesa.

Música d’estels
als coixins.

7 comentaris:

Carme ha dit...

L'aigua brolla
com el desig
en llocs inesperats.

Montse ha dit...

M'agraden les pessigolles, siguin o no difuminades les imatges!
Petonet saladet

Rita ha dit...

Sempre em falten adjectius per estar a la teva alçada, però m'encata el que escrius i m'encantes tu.
Petons dolços dolços :-)

novesflors ha dit...

Llegint-te a tu sembla que sempre és primavera.

elur ha dit...

Últimament et llegeixo i no sé què dir.

A vegades, la pell té més memòria que la ment...

El que has escrit és preciós, pura tendresa.

Una abraçada i un cabassat de petons dolços :**********

menta fresca ha dit...

Cerco inconscient i sense constància,
estels prop del meu coixí.
Malgrat la lluna d'avui,
tot es fosc en el meu destí.

barbollaire ha dit...

Carme, Montse, rita, Novesflors, elur, menta fresca

Gràcies per venir...
Per parlar...
Per ser-hi...

Una bosseta de petonets dolços.

:¬)********

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape